Eclesiásticos catalanes y las Cortes de Cádiz = Catalan eclesiastics and the Cadiz Cortes / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Anuario de Historia de la Iglesia. Pamplona. Vol. XIX (2010) , p. 119-140
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest estudi s'ha analitzat la preparació de les Corts de Cadis i l'elecció dels diputats catalans, l'actuació dels diputats eclesiàstics catalans en les Corts extraordinàries i en les ordinàries i finalment la resposta dels bisbes catalans a les mesures empreses per les Corts de Cadis a través de la publicació de la Instrucció dels il·lustríssims senyors bisbes de Lleida, Tortosa, Barcelona, Urgel, Teruel i Pamplona al clergat i poble de les seves diòcesis, datada el 12 de desembre de 1812. Els principals eclesiàstics que van assistir a les sessions de les Corts van ser Jaume Creus i Martí, defensor dels principis tradicionalistes, per exemple, del manteniment del Sant Tribunal de la Inquisició i Josep Espigola i Gadea, paladín dels ideals liberals. Els decrets promulgats per les Corts de Cadis van ser contestats pels bisbes catalans en la Instrucció, dirigida a eradicar les doctrines errònies dels filòsofs espanyols, consignades en els Diaris de les Corts i que es basaven en l'anticlericalisme, en l'ultratge als ministres de l'Església, en l'atac a la disciplina eclesiàstica, en la seva immunitat i doctrina, tenint com a finalitat la descristianización d'Espanya.

La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni Liberal / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 2, núm. 3 (2012) , p. 125-144 (Articles) 
Notes i bibliografia. Resum en català.

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.